Autor

Nascut a Nova Jersey el 2 de gener de 1949, és un dramaturg nord-americà que va ser especialment popular a la dècada de 1980, encara que la seva carrera va tenir un segon impuls a finals de la dècada de 1990. Per la seva obra Vanya and Sonia and Masha and Spike va guanyar el premi Tony a la millor obra el 2013. La producció va ser dirigida per Nicholas Martin i va comptar amb el següent repartiment: Sigourney Weaver, David Hyde Pierce, Kristine Nielsen, Billy Magnussen, Shalita Grant i Genevieve Angelson. Les seves obres s’han estrenat a tot el món, fins i tot a Broadway i l’Off-Broadway, i en destaquen: The idiots Karamazov, Death comes to us all, Mary Agnes, The nature and purpose of the universe, Sister Mary Ignatius explains it all for you, The actor’s nightmare, Laughing wild, Sex and longing, Miss Witherspoon i Why torture is wrong and the people who love them. També ha escrit musicals com ara A history of the American Film, Das Lusitania songspiel i Adrift in Macao. Durang ha actuat com a actor tant al teatre com a la pantalla. Un dels treballs que li va reportar més popularitat és la interpretació d’un dels personatges del musical Das Lusitania songspiel, que va protagonitzar amb la seva amiga i companya de Yale Sigourney Weaver a l’Off-Broadway. Ha coprotagonitzat algunes de les seves pròpies obres, com ara The Marriage of Bette and Boo i Laughing Wild. Actualment està treballant en una nova obra, Turning Off the Morning News, produïda pel Teatre McCarter de Princeton, a Nova Jersey. Durang fa en els seus textos un ús intel·ligent de la paròdia i es mostra crític amb moltes institucions socials. Tracta temes com l’abús infantil, el dogma catòlic, la cultura i l’homosexualitat. És codirector del Programa de Dramaturgs Americans Lila Acheson Wallace a Juilliard.

Director

Nascut a Santa Perpètua de Mogoda l’any 1971, el 2005 es va iniciar com a director amb El virus, de Richard Strand, i Who is P?, un assaig obert sobre Pier Paolo Paolini que es va presentar a l’Espai Lliure el 2006. En els últims anys ha dirigit T’estimo si he begut, d’Empar Moliner; Àngels a Àmerica, de Tony Kushner; Aquella nit, de David Greig i Gordon Mclntyre; La importància de ser Frank, d’Oscar Wilde; Considering Matthew Shepard, de C. Hella Johnson; Vides privades, de Noël Coward, codirigida amb Norbert Martínez; Don Juan, de Molière; L’onzena plaga, de Victoria Szpunberg, i Timó d’Atenes, de William Shakespeare. Com a actor destaca la seva participació en La resposta, de Brian Friel, dirigida per Sílvia Munt; Les tres germanes, d’Anton Txékhov, dirigida per Lluís Pasqual; Una altra pel·lícula, de David Mamet, dirigida per Julio Manrique; La treva, de Donald Margulies, dirigida per Julio Manrique; De Damasc a Idomeni: la meva il·lusió és canviar la història (dixit), de Victoria Szpunberg, dirigida per Àlex Rigola; El rei Lear, de William Shakespeare, dirigida per Lluís Pasqual, i Terra de ningú, de Harold Pinter, dirigida per Xavier Albertí. En cinema i televisió debuta el 1996 amb Nissaga de poder i des de llavors no ha parat de treballar. Destaquem la seva participació recent en les sèries La Riera, Les molèsties i El día de mañana, en la telefilm De la ley a la ley i en la pel·lícula Contratiempo, d’Oriol Paulo.

Traductora

Llicenciada en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona l’any 2000 i en Traducció i Interpretació per la Universitat Pompeu Fabra l’any 2004. Des d’aleshores ha estrenat una vintena de produccions com a actriu i ha traduït una altra vintena d’obres. Les més recents com a actriu són Les noies de Mossbank Road, d’Amelia Bullmore, dirigida per Sílvia Munt; Un aire de família, dirigida per Pau Durà; Hedda Gabler, d’Ibsen, dirigida per David Selvas; El curiós incident del gos a mitjanit, de Haddon i Stephens; Roberto Zucco, de Bernard-Marie Koltès; L’hort dels cirerers, de Txékhov; La forma de les coses, i Coses que dèiem avui, de Neil LaBute, dirigides per Julio Manrique. També ha treballat a les ordres d’Àlex Rigola, Josep Maria Mestres, Ariel García-Valdés, Magda Puyo, Marta Angelat, Toni Casares i Ramon Simó, entre d’altres, en peces de Shakespeare, Mamet, David Hare i Howard Barker. A la televisió l’hem pogut veure en sèries com Merlí, Ventdelplà, Majoria absoluta, Infidels i La Riera, emeses per TV3, i en els telefilms Mentiders, a les ordres de Sílvia Munt; Alan muere al final de la película, dirigida per Xavier Manich; L’étrangère, de Carlos Pinhero, i Codi 60, a les ordres de Carlos Martín Ferrera. Com a traductora, és responsable de les traduccions d’Incendis i Cels de Wajdi Mouawad; Jerusalem, de Jez Butterworth; La importància de ser Frank, d’Oscar Wilde; Senyoreta Júlia, de Patrick Marber, Roberto Zucco, de Bernard-Marie Koltès; Oleanna, de David Mamet; American Buffalo, també de Mamet; L’onada, d’Ignacio García May; Un enemic del poble, de Henrik Ibsen, i també ha traduït, entre d’altres, Marivaux, Neil LaBute, Jez Butterworth i David Greig.